Llunes [Catalan]

La salvaci de l'home es veu a la ci ncia natural i a la seva dimensi d'aplicaci , la tecnologia. Paral-lelament a la creen a en la ci ncia, el temor a la ci ncia i la tecnologia va apar ixer al segle XIX. Aquesta creen a i la por es fusionen amb l'actitud epocalament nova i dividida davant la vida, per ser Titan neo-m tic, que t por del seu propi poder. Aix condueix a dist pies, com les d'Aldous Huxley i George Orwell. Aquesta ambival ncia caracteritza la ci ncia ficci , que es compromet especialment a descriure els efectes de la tecnologia en les persones i l'extrapolaci ut pica-futurol gica dels seus efectes. Alguns escriptors postestructuralistes com Samuel R. Delany creuen que la indefinibilitat s un tret essencial de la ci ncia ficci . En la discussi te rica, no est clar si la ci ncia ficci s un g nere o un g nere, s a dir si es pot definir per un conjunt relativament fix d'elements formals, relacionats amb el contingut o estructurals o si la ci ncia ficci s'ha de descriure m s adequadament com un mode que descriu la naturalesa del m n de ficci respectiu a un nivell m s fonamental que el d'un g nere. Delany fins i tot veu la ci ncia ficci liter ria com una forma fonamental d'expressi ling stica que, com la poesia, s'ha de llegir d'una altra manera que la literatura narrativa normal.